Sant Cristòfol de Vespella, Parròquia

Vespella apareix ja des d'abans de la reconquesta amb territori amb demarcació fixa i dotada d'església pròpia; ubicada dalt d'un serrat situat davant mateix de l'església actual. En aquest serrat hi havia una fortalesa o castell, que tenia al costat, des de 986, una basílica dedicada a Sant Cristòfol, és a dir, una construcció de tres naus coberta amb fusta que en el segle XI fou substituïda per una església de pedra.

Aquesta església de pedra va fer de temple parroquial durant molts segles fins que s'aixecà l'església actual en el pla. L'altra quedà abandonada i de mica en mica s'anà ensorrant de manera que ja en l'actualitat no és possible dibuixar-ne l'estructura.

L'església nova porta la data de 1759 a la llinda de la porta principal, però sembla que no fou acabada completament fins al 1784. Consta d'una sola nau ampla i espaiosa rematada per un plesbiteri i flanquejada per dues capelles laterals. El campanar és esvelt i consta d'una torre quadrada i un teular agut de quatre vessants.

A la banda llevant de l'església hi ha adossada una espaiosa casa rectoral construïda a la mateixa època.

Aquesta rectoria, cedida en ús al moviment Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi, s'està restaurant com a lloc de trobada de caps o responsables dels grups, i per acollir els caps de setmana grups de nois i noies d'aquest moviment.

La parròquia està formada per cases disseminades en nombre d'unes 14 encara habitades, i unes altres poques que serveixen de segona residència, amb uns seixanta feligresos. En el terme de la casa de la vila fa poc s'hi ha format la urbanització Serra Bonica que consta actualment d'una vintena d'habitatges, la meitat dels quals són habitants durant tot l'any, els altres són residències d'estiu i caps de setmana.

En el seu terme hi ha una antiga capella romànica, Sant Vicens, la qual consta ja l'any 962, actualment no oberta al culte, prop de la masia del mateix nom.

En una muntanyeta a l'altre extrem de la parròquia s'aixeca la coneguda ermita de Santa Perpètua; el Papa Inocenci VI en una Butlla de l’any 1356, concedia indulgències als devots que la visitessin.

En un collet del Serrat de l'Oro, situat sobre la vall de Vespella, hi ha les restes d'una antiga creu de terme, abans coberta per un pòrtic de columnes amb teulada, conegut per l'Oratori. Hom creu que el nom del Serrat de l’Oro deriva d'aquest antic oratori, avui molt malmès, però que té una peanya esculpida interessant.