Què ens feia o ens fa somriure ?

ABANS:

Abans no em feia riure res.
Abans em feien riure cosetes i ara no tant.
Abans em feia riure el meu xicot quan m’explicava anècdotes divertides de la mili i quan d’amagat em feia pessigolles, per fer-me riure expressament.
Abans em feia riure quan li feia pessigolles als peus del meu marit i ell es pixava de riure.
Abans mirar una pel·lícula d’en Charlot o del Gordo i el Flaco (Laurel and Hardy).
Abans reia molt perquè era una persona molt alegre, qualsevol cosa li veia la part divertida i em feia riure.
Abans no recordo de petit coses que en fessin riure, me’n recordo més de coses desagradables. De més gran si que recordo alguna pel·lícula del Jerry Lewis. També una sèrie que no recordo el nom, el Tip i Coll, els germans Calatrava, que eren divertides i feien riure.
Abans reia molt amb les amigues.
Abans reia per tot, li veia la part positiva, fèiem animalades, ens barallàvem amb els amics, però tot era per riure. Anàvem a un vesper d’olla que es feia dintre de la terra i fèiem sortir les abelles perquè pessiguessin als altres, rèiem molt.
Abans, de jove, rius de qualsevol cosa.
Abans reia molt amb les amigues i amics que tenia.
Abans reia quan jugàvem a la amagada.
Abans reia quan algú s’entrebancava al carrer i me’n venien ganes.
Abans reia amb algunes series com “Verano Azul”. M’ho passava molt be i reia molt mirant la sèrie.
Abans, una altre cosa que també em feia riure era el circ, era molt diferent d’ara.
Abans reies amb els pallassos i amb tot.
Abans reia amb les disfresses, amb la meva germana i la iaia.
Abans reia amb la colla saltant a la corda i jugant a la amagada
Abans reia a les festes majors amb la colla d’amigues.
Abans reia esquiant amb els socs.
Abans reia de tothom sense ofendre a ningú.
Abans reia amb les amigues de passeig i quan vaig conèixer al meu marit.
Abans reia amb el cine.
Abans reia els diumenges quan ens ajuntàvem al carrer.
Abans a les falles i a les barraques amb la xocolata i xurros i amb tots els amics del poble.
Abans rèiem de tot i de res.
Abans de petit reia més que ara.
Abans havia rigut robant glans i ens van veure, era a Cal Puig i vam haver de marxar corrents perquè ens tiraven coses.
Abans havíem rigut anant al bosc amb un carro, desfent un faig de llenya i enduent-nos els troncs més grans amb un carretó.
Abans havíem rigut un dia que un veí va buidar una carbassa i hi va posar un llum dins i quan ho vaig veure em vaig dur un ensurt i després vam riure del que havia passat.
Abans rèiem anant a robar cireres i després havíem de córrer perquè ens enganxaven i ens tiraven coses
Abans rèiem i érem feliços jugant a futbol.
Abans havíem rigut insultant a un que anava amb un cavall i anava molt ràpid. Un dia ens va perseguir i vam marxar corrents.
Abans rèiem robant pomes a l’Albareda.
Abans rèiem amb la Toneua que tenia un hort i ho feia molt be, i li anàvem a fotre. Fèiem unes amanides boníssimes i rèiem quan sortíem corrents amb tot el que li robàvem. Un dia ens va renyar i li vàrem encolar tot.
Abans rèiem més i qualsevol cosa ens feia riure.
Abans reia amb sèries còmiques (Charlot, cine mut amb Rin Tin Tin...)
Abans rèiem amb més tolerància i amb més sentit de l’humor que ara.
Abans rèiem més, tot i que no teníem cap cèntim i molts pals.
Abans, de petits, ens venien atacs de riure a l’església i ens posàvem un mocador a la boca.
Abans reia quan la meva mare m’empaitava amb una espardenya i em picava al cul.
Abans reia quan anava a buscar llet amb un burro a la coromina. Amb l’espatlla alçava la barrera i el burro s’ajupia i passava. I reia dels cotxes que no passaven. Tenia 13 anys.
Abans reia quan una noia presumia i de repent es girava el peu i queia.
Abans a mi em feia riure cantar.
Abans em feia riure quan explicàvem acudits mentre espellofàvem.
Abans havia rigut quan em van portar la roba per tenir el primer abric.
Abans ens feia riure anar a netejar al riu amb mes colla, tot i el gel.

ARA:

Ara em fan riure les tonteries que fa en Pere.
Ara em fa riure mirar el Puigdemont i la tertúlia del Centre.
Ara em fa riure molt el meu net.
Ara em fa molta gracia venir al Centre, tot fent tertúlia riem bastant. També ric molt amb les sortides dels meus nets. El govern i tot el que és política em fa riure!
Ara em fan riure els meus fills i el Josep Montmany. També alguna pel·lícula.
Ara poca cosa em fa riure. Amb algun acudit, és amb el que més ric.
Ara ric amb algun programa d’acudits com “El Club de la Comedia”. És per pixar-se!!
Ara ric quan algú es fa un petó als llavis, em fa molt riure.
Ara ric quan haig d’anar a renovar-me el carnet de cotxe i penso que no me`l donaran.
Ara ric molt amb el meu marit.
Ara ric amb la meva neta, el meu net i amb la família.
Ara ric amb el gos, que a vegades fa coses de persona.
Ara ric explicant tonteries i acudits i quan parem de coses verdes.
Ara ric quan estem en grup fent la memòria, aquí al centre.
Ara ric quan vaig a veure alguna obra de teatre que fa riure o algun espectacle.
Ara ric molt quan algú em fa una broma o quan jo la faig a algú.
Ara ric jugant al domino.
Ara ric amb confusions de paraules i entenem un cosa per un altra.
Ara ric quan juguem amb la pilota.
Ara no em fa riure res.
Ara riem menys amb les series perquè són més rebuscades. Riem menys perquè veiem moltes intoleràncies, injustícies i egoismes.
Ara és més important riure que mai.
Ara riem més amb els nets.
Ara riem menys que quan érem joves.
Ara ric quan veig fets o sento frases espontànies.
Ara ric amb un programa de TV3 que imiten els polítics i altres personatges del futbol i famosos.
Ara ric amb un locutor de radio “Tele Taxi” que amb les dones és molt trempat i els hi fa bromes.
Ara ric molt de mi mateixa perquè a vegades quan estic sola em poso a ballar.
Ara ric molt amb els meus besnéts quan fan coses o parlen o, fins hi tot, quan jo parlo d’ells a altra gent.
Ara ric molt del meu fill que alguna vegada es passeja per casa despullat i va ballant i dient “Mira quin tipus tinc!!!”
Ara ric amb un pallasso o amb alguns acudits verds.
Ara ric quan escolto notícies per la TV i els locutors donen notícies que no tenen sentit i veig que fan el ridícul.
Ara ric quan el meu gendre diu “collons” i la meva besnéta el renya, posant-se molt seria i enfadada.
Ara amb el propi grup d’Envelliment Actiu.
Ara ric amb la canalla quan em venen a veure amb la neta petita i els nets.
Ara ric amb una bona pel·lícula, un bon teatre o un partit de futbol que es jugui bé.
Ara ric amb algun programa de TV com el gymtonic.
Ara ric quan el mossèn es perd.
Ara riem molt quan ens reunim tots amb el nen petit, que ja té 42 anys i que fa molta broma.